“El Rabeig, un espai on créixer” és una associació que té com a finalitat estimular de forma harmònica el desenvolupament global dels infants, especialment dels infants diferents, i potenciar la seva integració plena.
Català | Español
Les cançons gravades per l’Associació el rabeig, un espai on créixer, tenen per finalitat afavorir el desenvolupament adequat de totes les funcions rítmiques.
Per mitjà de les cançons i els jocs, amb les seves melodies, canvis de tons de veu, gesticulacions i moviments volem afavorir el creixement harmònic dels infants en un ambient lúdicofestiu.
El desenvolupament de la funció rítmica es dóna des de la seva exercitació des del joc, des de l’experiència vital. El mètode CEMEDETE es basa en la comunicació amorosa entre l’infant i l’educador@ a través de l’acte lúdic; en aquest àmbit relacional, la música el cant i la dansa tenen un espai fonamental.
Les cançons que posem a la vostra disposició a continuació intenten ser una senzilla eina per a realitzar exercicis i jocs que estimulin el desenvolupament natural de la inhibició i el control .
En les tres primeres etapes del desenvolupament ( etapes neonatal, sol i bipedestació) el desenvolupament del sentit rítmic se centra en l’elaboració de seqüències motores i dels circuits automàtics de resposta coordinada. A partir de l’etapa de monopedestació el desenvolupament accentua cada vegada amb més importància la creació de circuits d’inhibició i control, dels circuits de conducta i sobretot apareixen els primers conceptes de ritme com a base del codi de coneixement.
La seqüència dels estímuls adequadament ordenats per la capacitat rítmica del nostre cervell, dóna lloc a la base de les primeres aparicions del pensament simbòlic i de la informació codificada de “el concret” , com a pas previ a ” l’abstracte”.
D’aquí la importància i la transcendència que té el correcte i harmònic desenvolupament de la funció rítmica i de la seva derivació en forma d’inhibició i control.
Per aquest motiu, des del Rabeig i seguint les directrius del mètode CEMEDETE hem elaborat un material pedagògic per treballar la funció rítmica i l’esquema corporal a través de cançons en les primeres etapes del desenvolupament ( des de l’etapa neonatal a la de lateralització) . EL ritme amb la música és el vehicle que amb més facilitat ens permet arribar al més íntim dels nostres nens/nenes i submergir-los en el meravellós mon del creixement des de l’encontre amb el tu, des de l’amor. Les cançons infantils són una eina fonamental en el desenvolupament psicomotriu de les criatures.
Observar com els infants es mouen al compàs d’una musica enganxosa és un bon indicador de la seva capacitat expressiva; ens dóna informació rellevant de com ha organitzat les etapes psicomotrius anteriors i sobre com possiblement organitzarà les següents.
Tota cançó infantil posseeix un ritme de base que enganxa l’infant en els seus ritmes viscerals ( ja des de l’etapa fetal ), sobre aquests ritmes es produirà una resposta; la creativitat de la resposta dependrà dels continguts que, per la seva maduresa, tingui l’infant. És en aquest context on el familiar, l’educador/a, terapeuta podrà intervenir pedagògicament per afavorir el desenvolupament partint de la maduresa de la criatura i llençant-lo a l’aventura de nous aprenentatges de forma harmònica.
El fenomen bio elèctric activació inhibició , està arrelat en tota la trama rítmica. La cançó infantil, amb les seves melodies repetitives ( com recitatius) afavoreix l’execució dels processos d’activació- inhibició, estimulant el desenvolupament i promovent l’expressió corporal, verbal i musical cap a fora, no centrat en un mateix, sinó cap a l’altre, cap al tu que s’entrega des del diàleg corporal, verbal i musical, donant així un creixement extraordinari en la comunicació des del ser.
La cançó infantil està present des del primer moment en la vida del bebè, una cançó de bressol de ritme càlid i repetitiu ( recitatiu) facilitarà la recuperació de l’harmonia després d’un plor, espant, inquietud per gana o malestar general… o bé submergirà el petit/a en un son rítmic i serè. Efecte que es produeix no només en el nadons sinó que es manté al llarg del desenvolupament i que en la vida adulta es pot reconèixer fàcilment, per exemple, en el cant dels himnes gregorians o en una salmòdia cantada en recitatiu per una comunitat monàstica, que a més d’elevar l’ànima cap a Déu, dóna serenitat i retorna una harmonia fonamental.
Com a contrast, un ritme de xaranga activa permet la realització d’un esforç físic que en altres circumstàncies es realitzaria amb una dificultat més gran.
El mon del ritme és una eina fonamental per treballar el desenvolupament amb els infants , ens hi podem submergir des de l’etapa neonatal i no té fi ! Acompanya el desenvolupament des dels inicis en el gran joc de la Vida.
Les cançons que proposem a continuació pretenen ser una mostra i un recurs pedagògic que serveixi com a punt de partida i orientació per a famílies, educadors i terapeutes ….per treballar el ritme en l’educació bàsica dels infants.
Les diferents melodies intenten estar ordenades segons la seva complexitat. Partint de les etapes de desenvolupament contemplades en el mètode CEMEDETE es mostra com treballar el ritme de forma gradual segons el nivell maduratiu dels infants. Algunes de les cançons propostes es poden emprar també en etapes anteriors des de les consignes de les etapes corresponents a la maduresa del nen/a ( per ex. per bressolar o balancejar) .
És important destacar que les etapes no se superen, es complementen. És a dir, les propostes inicials, per ex els recitatius, melodies gregorianes… que es poden emprar des de l’etapa Neonatal, continuen essent útils per l’educació de les etapes successives com eines per al desenvolupament. No obstant, les propostes de les etapes posteriors no és convenient utilitzar-les si no s’ha arribat al nivell maduratiu corresponent ja que, enlloc de facilitar el desenvolupament poden ser viscudes com obstaculitzants o elements irritadissos que portin a situacions de disharmonia ( per ex, treballar la lateralització quan encara no s’ha consolidat l’etapa de bipedestació).
Cal mirar d’evitar situacions d’irritabilitat, disharmonia o exaltació ja que aquests estats de consciència són poc afavoridors per efectuar processos de connexió neuronal en els que es basa fonamentalment la fisiologia del desenvolupament. Cal sempre buscar un enclavament terapèutic – lúdic on l’infant sigui subjecte actiu del seu propi desenvolupament, no un espectador fascinat amb el que s’esdevé en el seu entorn, tenint sempre en compte les seves capacitats d’organització de les vivències.
Convé recordar que, en les primeres etapes de la infantesa (aproximadament fins als 7 anys) l’aprenentatge és principalment per imitació. En aquesta situació, els adults de referència ( pares, mestres i educadors) han de procurar ser un bon exemple a imitar. També és important tenir en ment que en la nostra cultura occidental el binomi matèria – esperit es viu sovint com una dualitat enfrontada, en la que el cos encarna el menyspreable de la matèria. Una de les nostres tasques és ensenyar a partir del més concret, i el més concret és el nostre propi cos. És des del cos que cal treballar les diferents dimensions que ajudaran als infants a desenvolupar-se com a persones. Aprendre a estimar el propi cos, des de les pròpies valoracions subjectives i des de l’acceptació d’un mateix, per facilitar la vertebració de la pròpia identitat i les conductes que cal aprendre. Només amb el desenvolupament del propi cos es pot arribar a l’esperit. Des del que denominem corporeïtat, es va teixint l’esquema corporal que ajudarà al nen/a a ser com persona.
Treballant de manera harmònica des de les diferents etapes del desenvolupament, amb la imaginació i la creativitat dels que participen en aquest procés i tenint en compte la maduresa de l’infant, poc a poc s’aconseguirà que aquesta activitat d’expressió corporal i musical es converteixi en una vivència de sensacions lúdiques de complexitat creixent que facilitaran el desenvolupament del pensament abstracte, la capacitat d’inhibició i control de relació intersubjectiva, etc… L’experimentació corporal és la base del coneixement. Com a familiars, mestres i terapeutes podem mostrar als petits/es un camí adequat per a la seva pròpia realització harmònica com sers humans, com persones.