“El Rabeig, un espai on créixer” és una associació que té com a finalitat estimular de forma harmònica el desenvolupament global dels infants, especialment dels infants diferents, i potenciar la seva integració plena.
Català | Español
Desenvolupament del sistema rítmic des de la Teoria de Nivells Harmònics de Desenvolupament
En el mon antic molt sovint es defineix el ritme com l’ordre en el moviment. Nosaltres a aquesta definició li afegim que el moviment es realitza en l’espai i sobre el temps i que el ritme representa un ordre en els fenòmens cíclics. De d’aquesta afirmació preliminar podem dir que cada ritme, entès com la successió repetida de moviment i repòs representa dos estats: a) l’acció o excitació i b) la passió o latència.
Des d’una estructura senzilla com aquesta es modelen les nostres vides, com un conjunt harmoniós de fenòmens que apareixen i desapareixen per tornar a repetir la seva seqüència, per exemple el dia i la nit, son i vigília, hivern i estiu, gana i sacietat, inspiració i expiració respiratòria….. En la mesura que l’infant es va desenvolupant, els seus moviments es van adaptant a les seqüències ordenades de les diferents activitats que realitzen. EL ritme ambiental estructura i alhora exigeix aprendre a tenir adaptabilitat, que es va obtenint amb la maduresa i el desenvolupament.
No hem d’oblidar, a més a més , que els infants, sobretot els més petits, adoren i necessiten les repeticions, ja que els donen coneixement, estabilitat, seguretat, consol, fermesa, ordre, confiança….
El sentit del ritme està present en els reflexes més primitius del nadó, en les respostes motores i adaptatives més simples del lactant. Cadascuna d’aquestes respostes s’organitza sobre la base d’un ritme d’acció i de codificació que li preta la identitat pròpia.
L’organització rítmica, discriminativa de la identitat seqüencial de cada reflex bàsic, dóna la base necessària i imprescindible per al desenvolupament de funcions mentals tan importants com l’atenció, la comprensió i la interpretació dels missatges, base del que progressivament serà la comunicació intersubjectiva. Per aquest motiu, quan al cervell d’un infant li manca la més mínima capacitat rítmica , la seva evolució espontània el pot conduir cap a l’aïllament i els comportaments propis de l’autisme, desconnexió, hipersensibilitat o bé cap a la hipotonia generalitzada o cap a una excessiva irritabilitat.
Així doncs, el sentit del ritme, amb les seves cadències i modulacions, si està estructurat de forma adequada segons el moment de maduresa, facilita l’automatització de respostes i per tant la inclusió de cada funció simple en una altra funció superior més complexa, enriquint-la en perfecció i amplitud, i per tant més adaptativa i de més qualitat.
Es tracta de tendir cap a l’harmonia des del sentit rítmic i el nivell d’automatització de les diferents funcions que estan en joc, aconseguint el millor nivell d’adaptació en la vertebració del ser des de la inhibició i el control ( acció voluntària d’incidir en la seqüència rítmica).
La música i les rimes, amb la seva mètrica exacta, la seva harmonia de tons i timbres i les seves cadències, han estat des de l’antiguitat un dels grans camins bàsics des de les primeres etapes de la vida en la construcció del ser, del jo, de la comunicació i la relació amb l’altre i de l’obertura cap al Sobrenatural.
Per aquest motiu, a nivell pedagògic considerem de gran importància incorporar com una molt bona eina per al desenvolupament dels infants l’ús de les cançons i les rimes per afavorir una bona motricitat grossa i fina, així com el desenvolupament del llenguatge i posteriorment la lectoescriptura, la percepció i l’atenció.
Les melodies, recitatius o rimes utilitzades segons el nivell maduratiu dels infants, respectant uns temps, regularitat i repeticions, els ajudaran a vertebrar-se com a persones i a donar respostes adequades al mon que aniran descobrint en el camí de la vida, des de petits fins a la vida adulta.