Cançons rítmiques

Català | Español

Perquè el creixement d’un infant sigui harmònic, és fonamental tenir en compte el paràmetre del ritme. Per aquest motiu des del Rabeig hem elaborat un recurs pedagògic que permeti treballar el ritme des de les primeres etapes de la infància.

Hem gravat un CD de Cançons rítmiques, amb el Grup Bufanúvols, musics voluntaris i la participació d’infants de l’associació. Aquí trobareu més informació del projecte de Cançons rítmiques del Rabeig.

Les cançons seleccionades estan ordenades de menys a més complexitat rítmica i volen ser un instrument per famílies i professionals. Podeu descarregar la cançó, juntament amb les lletres (en català i castellà) i unes pautes de com es pot fer servir per treballar el ritme amb l’infant en un context lúdic.

Des del naixement. Durant aquesta etapa el bebè es dedica principalment a estabilitzar ritmes de funció vegetativa. No hem d’oblidar que aquesta etapa es composa de tres nivells i la maduració dels circuits neuromotors i els esquemes de relació dels tres nivells ofereixen diferències. Des del desenvolupament del sistema rítmic hem d’aprofitar els moments de vigília per començar a associar seqüències rítmiques.

El cos del bebè és un element o mitjà gràcies al que la comunicació és possible però a més a més pertany a l’infant i forma part del seu ser. La vivència del seu mon interior a través de sensacions profundes de tipus interoceptiu no han de ser obviades en ningun moment; aquestes sensacions de la pròpia corporeïtat són les que predominen en el primer moment de la vida i persisteixen al llarg dels anys com base profunda de la nostra consciència.

És important en tota etapa, però principalment en aquesta, no oblidar que el bebè és capaç de percebre interiorment l’estat afectiu o emocional en que es troba l’adult que el conté. Per tant en els/les nens/es petits/es l’acte és tan important com el propi clima emocional que envolta aquest acte i al revés.

Fer servir el tacte en forma de carícies, de petites pressions locals, depressions àmplies globals i de sensacions interoceptives forma part del primer nivell. En les carícies emprem  el sistema nerviós perifèric sensitiu del bebè per trametre al seu cervell un senyal des de la seva pròpia pell. Amb aquest senyal produïm un augment de l’energia cerebral i elevem el grau de consciència, despertant un cert senyal d’alerta localitzada.

En l’etapa neonatal és fonamental per treballar el ritme l’acció de bressolar. per balancejar el bebè s’han de fer servir les dues mans en tota la seva extensió, amb un ritme repetitiu i lent, encara que aquest pot variar una mica en funció de les condicions personals i circumstancials de cada infant i de cada educador/a.

Cançons:

A partir dels 6 mesos. És una etapa on el tacte continua sent important però apareix amb intensitat el protagonisme de l’audició i de la visió.

El bebè ha de veure, sentir, xuclar i escoltar el seu propi cos i l’educador ha d’oferir estímuls  perquè en entrar en contacte amb els seus receptors sensibles originin estats de consciència; per exemple, ensenyar-li els seus propis peus o mans … i posar-los davant de la seva boca perquè els xucli mentre donem codis verbals ( sense pretendre que els comprengui) per afavorir l’àmbit col·loquial, de diàleg, d’encontre amb el bebè. Així, poc a poc, amb la maduració dels mesos posteriors anar creant un àmbit de relació.

En aquesta etapa, juntament amb la següent ( etapa de bipedestació), joguinegem amb el cos del bebè, amb les seves manetes, fem pessigolles suaus i sense estimular excessivament. Poc a poc, en harmonia amb la maduresa de l’infant es va ampliant la intensitat dels estímuls, la diversitat dels registres musicals i rítmics : to de veu, volum, velocitat…. alhora com el desenvolupament de la corporeïtat va guanyant en complexitat.

Els exercicis recomanats pel desenvolupament del sistema rítmic durant l’etapa de terra són les pautes rítmiques de coordinació motriu, els jocs de comunicació rítmica, les intermitències visuals, les intermitències tàctils, jocs amb estimuladors artificials ( el lumisó i el ritmador o metrònom) , balancejos rítmics, tècniques laberíntiques d’estimulació, manipulació rítmica i els ritmes vocals de comunicació.

Cançons:

A partir dels 12 mesos. En aquest període s’incorporen en els jocs rítmics i cançons, les seqüències  i consignes, per ex: toquem el cap, piquem de mans… Els infants capten, comprenen i valoren el significat del que diem els adults. Aprenen a escollir, poden obeir i desobeir. Es comença a donar identitat rítmica asl impactes emocionals, malgrat cal molt molt ritme ambiental per anar desenvolupant formes de control de les seves emocions. Comença a controlar el seu equilibri   i poc a poc per mitjà de l’assaig i la vivència anirà guanyant en complexitat motora (caminar de pressa, córrer…). Li agrada molt la repetició seqüencial del mateix joc o cançó vàries vegades seguides.

Cançons:

A partir dels 3 anys. La seva capacitat d’atenció i inhibició li permet romandre un cert temps seguint una mateixa activitat o realitzant un mateix joc. També, poc a poc, és capaç de seguir sense grans esforços les activitats rítmiques pròpies d’una vida familiar o grupal: horaris, costums, hàbits d’higiene i autosuficiència normes de disciplina… i progressivament ser capaç de respectar torns de joc o participació. Paulatinament, amb el desenvolupament motor i l’epicrítica (psicomotricitat fina) va apareixent el costat dominant del cos. Els hi encanten els jocs rítmics i les ruptures de ritmes. És un bon moment per incorporar factors “sorpresa” durant les activitats o tallers rítmics (per exemple sons inesperats, materials desconeguts, situacions sorpresa…).

Cançons:

Bibliografia:

  • Cemedete, Técnicas de cachorreo aplicadas a la estimulación precoz, Bacelona: Alind 1984
  • Cemedete, Desarrollo corporal para parvulos, Bacelona: Alind 1984
  • Cemedete, Desarrollo del sistema rítmico, Bacelona: Alind 1985
  • Cemedete, Desarrollo de las funciones de inhibición y control (ritmo), Bacelona: Alind 1985
  • Chubarovsky, T., Rimas y mimos para los más pequeños (de 0 a 3 años). Rimas con movimiento 2018.
  • Chubarovsky, T., Rimas y juegos de dedos. Para una infancia sana (de 0 a 9 años). Rimas con movimiento.
  • Chubarovsky, T., Rimas y juegos sonoros. Para una infancia sana (de 0 a 9 años). Rimas con movimiento.
  • Chubarovsky, T., Rimas y juegos de dedos para las 4 estaciones. (de 3 a 6 años). Rimas con movimiento 2019.
  • Korczak, J., Com estimar l’infant, Vic: EUMO editorial 1999
  • Moyà Trilla, J., Niveles armónicos del desarrollo. Una educación preescolar para un mundo maravilloso, Barcelona: Paidac 1986