Des del naixement. Durant aquesta etapa el bebè es dedica principalment a estabilitzar ritmes de funció vegetativa. No hem d’oblidar que aquesta etapa es composa de tres nivells i la maduració dels circuits neuromotors i els esquemes de relació dels tres nivells ofereixen diferències. Des del desenvolupament del sistema rítmic hem d’aprofitar els moments de vigília per començar a associar seqüències rítmiques.
El cos del bebè és un element o mitjà gràcies al que la comunicació és possible però a més a més pertany a l’infant i forma part del seu ser. La vivència del seu mon interior a través de sensacions profundes de tipus interoceptiu no han de ser obviades en ningun moment; aquestes sensacions de la pròpia corporeïtat són les que predominen en el primer moment de la vida i persisteixen al llarg dels anys com base profunda de la nostra consciència.
És important en tota etapa, però principalment en aquesta, no oblidar que el bebè és capaç de percebre interiorment l’estat afectiu o emocional en que es troba l’adult que el conté. Per tant en els/les nens/es petits/es l’acte és tan important com el propi clima emocional que envolta aquest acte i al revés.
Fer servir el tacte en forma de carícies, de petites pressions locals, depressions àmplies globals i de sensacions interoceptives forma part del primer nivell. En les carícies emprem el sistema nerviós perifèric sensitiu del bebè per trametre al seu cervell un senyal des de la seva pròpia pell. Amb aquest senyal produïm un augment de l’energia cerebral i elevem el grau de consciència, despertant un cert senyal d’alerta localitzada.
En l’etapa neonatal és fonamental per treballar el ritme l’acció de bressolar. per balancejar el bebè s’han de fer servir les dues mans en tota la seva extensió, amb un ritme repetitiu i lent, encara que aquest pot variar una mica en funció de les condicions personals i circumstancials de cada infant i de cada educador/a.
Cançons:
